Primeres impressions de Cambodja

Despres de descansar el primer de gener, agafo el bus que em portara al pais d'Angkor. La veritat es que el paisatge en aquesta zona no es massa alentador, es una plana immensa amb vegetacio escassa i bastant sec (crec que hi ha hagut molta desforestacio en aquest pais). Pero arribo a Krabi, la meva primera parada, i de seguida noto el canvi amb Laos: es molt mes lively and busy! La ciutat gira al voltant d'un mercat amb molt bullici. Aqui conec a la Vero (Veronique), canadenca francesa i veritable hippy que porta CINC anys viatjant, des que acaba els seus estudis (i alguns us queixeu de mi!!!). Fem un tom en bici per la illa de Koh Trong on veig el meu primer poble flotant (habitat per immigrants de Vietnam que no tenen suficients diners per comprar terra) i el primer temple cambodja. A Cambodja la tipica casa esta feta de fusta (poques son de bambu com a Laos...), i s'aixeca sobre uns pols mes alts que a Laos, i una decoracio molt tipica a la teulada que menciona la data de construccio (com a la foto). A la tarda anem fins a Kampi on els dofins irrawaddy es concentren i els veiem des de la ribera. Nomes porto unes hores a Cambodja pero ja veig que la seva gent es increible! Somriures espectaculars i mostres d'interes pels estrangers, que reben amb els bracos oberts. Sembla mentida amb tot el que ha patit aquesta gent... El conductor de tuk-tuk ens convida a un casament on ell cantara al vespre i que tindra lloc curiosament a la illa on hem estat al mati (ja hem vist els preparatius) i acceptem encantades. Ens fa una mica de vergonya arribar sense tenir una invitacio real pero en nomes un instant ens comencen a saludar i una dona ens agafa pel brac, ens instal.la en una taula i ens porta tot de menjar i beguda!!! Quina bona acollida!!! I ens treuen a ballar a l'estil cambodja (sort que es molt senzill i molt repetitiu!).

Un apunt curios es que les dones aqui no van amb la faldilla tradicional o sarong com a Laos sino que la ultima moda es vestir amb pijama!!! Can you imagine? Fa molta gracia veure-les ben arreglades amb bolso, barret i pijama!!!

Arribo a la capital, Phnom Penh, que es molt millor del que m'esperava. Es una ciutat bastant caotica, amb molt de trafic i conductors de tuk-tuk avassalladors, pero amb moltes coses a fer, un riverside molt ben cuidat amb espais verds, molts mercats i museus interessants. El museu nacional te una col.leccio important d'escultura pre-angkorica i angkorica i el museu Tuol Sleng, escola reconvertida en la preso S-21 pels khmers rojos on es van perpetrar tortures i barbaritats tremendes de 1975 a principis de 1979, es impactant. Cel.les diminutes i fotos de tortures que et posen els pels de punta, sobretot en pensar que els khmers liderats per Pol Pot es van carregar a un quart de la poblacio del pais (2 mil.lions i pico)!!! I que molts pocs dels implicats han estat processats i la resta es troba barrejats entre la poblacio i, fins i tot, el govern!!! El president actual, Hun Sen, fou el camarada numero 7 del govern revolucionari i curiosament nomes s'han portat davant la justicia als sis primers... Els khmers van desallotjar les ciutats, van abolir totes les llibertats (expressio, moviment etc.), lligams familiars i sistema monetari i van traslladar tota la poblacio al camp per dur a terme treballs forcats de sol a sol deixant-los morir de fam mentre l'arros s'exportava per adquirir armament i aniquilant a tot aquell sospitos de traidor. Per cert que, els Estats Units van estar recolzant la guerrilla dels Khmers vermells durant almenys 10 anys, despres de l'arribada dels vietnamites, precisament perque els vietnamites controlaven el pais... Pero aixo significa l'abastament de mil.lions de mines antipersona que continuen enterrades pel pais (uns 5 o 6 mil.lions)!!! Els khmers i Pol Pot no deixaren d'actuar fins el 1998 quan Pol Pot mor i el govern de coalicio establert (dominat per Cambodian People's Party, un partit comunista no radical) comenca a tenir mes forca. En definitiva, aquest es el costat negre de Cambodja, amb un passat esglaiador i un present dificil amb moltes sequeles (hi ha molts nens demanant i vivint al carrer i persones amb membres amputats...). La veritat es que despres de quatre dies a la ciutat estic contenta de marxar-ne perque el passat encara pesa massa sobre aquest lloc i la seva gent...