El paradis perdut

Tinc la intencio d'anar al sud-oest del pais per visitar uns quants parcs naturals i una de les uniques muntanyes del pais (Cardamon mountains) pero al final nomes m'hi quedo un dia perque no acabo de trobar cap trekking o possibilitats de visitar-les pel meu compte. Passo, pero, un dia agradable a Krong Koh Kong on veig el golf de Tailandia per primer cop i des d'on amb una nova companya francesa, la Sara, visitem el santuari de Peam Krasaop de manglars (no se segur si es diu aixi en catala...). Son uns arbres molt curiosos que creixen a la costa dins de l'aigua salada amb unes arrels enormes que sobresurten de l'aigua i que es veu protegeixen la costa de l'erosio... Despres agafem una barca per anar a la meva primera illa paradisiaca!!! Es la illa mes gran de Cambodja pero practicament no esta habitada. Aixi que ens banyem totalment sols (hem compartit el vaixell amb una parella andalusa!) en una platja on nomes hi ha palmeres i rodejat de selva! I com que es tan tranquil la sorra esta plegada de crancs petitons!!! Tot i aixi, enormes vaixell de carrega que transporten sorra a Xina i Vietnam contaminen i destrueixen aquest entorn idilic...

Despres anem al Sud, a Kampot, evitant explicitament Sihanoukville (paradis del turisme de masses!) pero no ens fa massa el pes i anem a passar la tarda a Kep que esta a la costa on ens banyem juntament amb nadius que volen fer-se fotos amb nosaltres... I durant la posta de sol, ens atraquem de marisc. Be, de cranc en concret que pesquen alla mateix, tan senzill com deixar una cistella (a la foto el nen esta recollint-la). Bonissim pero es tota una lluita aconseguir destriar el tall de la closca!!! L'endema fem un trekking a l'estacio de muntanya abandonada de Bokor construida pels francesos als anys 30 que es troba en un espai protegit i la veritat es que no val massa la pena: acabo destrossada per les pujadetes i amb mal d'esquena de seure a darrera un camio per un cami en construccio i total per veure quatre edificis abandonats. I com que ens va agradar tant Kep, decidim anar-hi un cop mes i aprofitar per anar a una altre illa, Koh Tonsay o la illa del conill. Oh! Aquesta illa malgrat estar habitada i amb quatre bungalows per turistes encara es mes bonica amb una filera perfecta de palmeres vorejant-la i hamaques entre els arbres. L'aigua es molt clara i s'hi poden veure peixos i fins i tot una estrella de mar enorme! Pero, un cop mes, em sento part del complot i em venen ganes de deixar de jugar a fer el turista quan m'assabento de que tota la costa i terra endins fins a Kampot ja esta en mans de companyies xineses i vietnamites que convertiran la zona en un enorme complex turistic amb camps de golf inclosos en tres anys vista i que tota la poblacio sera desplacada!!! Que poc ha durat la meva joia en trobar el meu primer paradis i ja l'estic perdent... But then again, que menys es pot esperar d'un govern corrupte que ja ha venut el seu principal patrimoni artistic i una de les meravelles del mon, Angkor, a una companyia xinesa que s'esta forrant cobrant una fortuna per entrada!!!