Hue i religio

La ciutat de Hue significa ciutadella imperial creada pels emperadors Nguyen a partir de 1802 i en us fins el 1945 quan l'ultim emperador, Bao Dai, va abdicar a favor del govern revolucionari de Ho Chi Minh. La veritat es que seria molt impressionant si no fos per que la major part dels edificis han estat o estant essent reconstruits ja que la ciutadella fou molt malmesa durant la guerra. Malgrat tot, es realment remarcable aquest enorme complex de palaus oficials, residencies privades i temples envoltat de jardins i llacs que incolucraren a milers d'artesans i treballadors. Els mosaics de porcellana i vidre que ja havia vist a Hoi An son molt bonics i testifiquen que Gaudi no fou ni de bon tros el primer en utilitzar la tecnica del trencadis... La reading room de l'emperador que es l'unic que es conserva de la ciutat purpura prohibida (les estances privades de l'emperador) n'es un bon exemple. El temple To Mieu i la residencia Dien Tho reservada a les reines-mare son edificis molt bonics. Passo un dia molt tranquil passejant per la ciutadella al meu rotllo

L'endema vaig amb un tour a visitar la pagoda de Thien Mu amb la seva gran torre octogonal i un parell de tombes dels emperadors Nguyen que van construir-se en vida a les vores del riu Perfum. Estan situades en entorns molt idilics envoltades de llacs i bosquets. Sobretot m'impressiona la de Khai Dinh pel contrast entre l'exterior de ciment enfosquit i un interior ple de colorits mosaics i daurats. L'edifici en si tambe es interessant barreja de barroc europeu i arquitectura vietnamita. Tambe visitem un petit temple budista bastant antic tot de fusta i amb molt bona atmosfera. Aixo em porta a parlar de la religio al Vietnam. Els primers dies al pais em va sorprendre la presencia d'esglesies per tot arreu. Fou una mica de xoc passar de la familiar visio de temples budistes (a l'estil 'tailandes')i monjos ataviats amb els seus mantells caravasses a un panorama dominat per esglesies que no m'esperava gens i ni rastre de monjos. Sembla ser que el catolicisme feu entrada molt aviat en aquest pais, al segle XVI portat pels missioners portuguesos i que realment arrela. Tot i que els edificis que ara es conserven son del periode colonial frances (curiosament sembla que els francesos no construissin esglesies en les colonies de Laos i Cambodja... Que estrany!). I els pocs temples budistes que hi ha son, com ja vaig commentar, son d'estil xines no nomes quant a arquitectura sino tambe quant a la fe que s'hi professa. A Tailandia, Laos i Cambodja el budisme entra directament provinent de la India i no evoluciona massa convertint-se en l'anomenat Budisme Theravada, mentre que al Vietnam havent format part de Xina durant tants segles el tipus de budisme que s'hi practica es el Budisme Mahaiana barrejat amb elements de confucionisme i taoisme. Al Vietnam es fusiona ademes amb elements locals creant un sincretisme molt interessant. Tanmateix, es bastant evident que la religio no forma part del poble. Com a bon pais comunista, la religio no juga un paper important i sembla ser que nomes sobre un 20% de la poblacio es religiosa dividint-se en nombres iguals catolics i budistes. Ah! Tambe hi ha una secta molt estranya anomenada Cao Dai, fusio de budisme, cristianisme i islam (crec!).

Ha estat un viatge en barca bastant plaent pero em dic a mi mateixa que fare tots els possibles per evitar fer mes tours organitzats (odio que ens facin correr a les tombes i que ens portin a veure un espectacle que, casualment, no esta inclos en el preu i no constava al programa!), Tot i aixi no acabara essent aixi... Els vietnamesos posen tants entrebancs per que els estrangers viatgin pel seu compte i tantes facilitats organitzant tot tipus de tours a preus tirats que gairebe ningu se n'escapa!!!