El sud de Laos es molt tranquil i caluros. Despres de la meseta de Bolaven, ens hem encaminat amb les australianes a les runes pre-angkoriques de Champasak situades al peu d'un turo que s'honora com a Shiva lingam amb alguns relleus interessants i una bona vista. Champasak nomes te un carrer i transmet molta pau, tot i que no tota la grandesa que s'hauria d'esperar del que fou la seu de la reialesa... A la tarda decidim agafar una barca i travessar el Mekong per donar una volta per la illa Don Daeng. I aprofitem per banyar-nos a la platjeta de la illa i gaudir de la posta de sol. Per cert, hi ha un hotel de luxe en aquesta illa que fa molt bona pinta (per butxaques mes plenes que la meva...). La gent es tan encantadora i el lloc tan tranquil que decideixo quedar-me a l'illa una nit enlloc de marxar amb les australianes a Si Phan Don (o les Quatre Mil Illes). El principal poble de lílla gestiona un hostal comunitari els beneficis del qual van a parar als habitants del poble. Aqui es on em vull allotjar pero quan arriba la tarda, despres d'haver passat el dia donant un volt per la illa en bici, m'adono de que soc la unic hosta i aixo no m'agrada massa... Total que no problem, organitzen un homestay amb una de les treballadores de l'hostal i m'encamino cap a casa seva... Una bona experiencia aixo de dormir a l'estil lao illenc, pero la casa esta oberta per dos costats i no dormo massa patint pels bitxos que hi puguin haver... El millor de la illa, els sabaidee de la seva gent que son encantadors i els nens que els hi encanta venir a dir-te coses i a donar-te la ma...
Finalment, arribo a les Quatre Mil Illes, despres de sentir-ne tantes coses bones i em desil.lusiona una miqueta... Si Phan Don es la zona del Mekong mes ampla des del seu naixement al Tibet fins a la seva desembocadura a Vietnam. Fa 14 km d'amplada i dona cabuda a mil.lers d'illes i illots, algunes habitades. La illa que he escollit, Don Khon te un carrer principal abarrotat de guesthouses i restaurants i mes allotjaments en construccio... Pero despres de donar la volta a la illa en bici i visitar les cascades (la Pha Pheng es la mes gran del Sud-Est asiatic) em sento satisfeta. Tambe faig un intent de veure els dofins d'aigua dolca del Mekong que es troben en perill d'extincio pero resulta que els dofins estan a la part de riu que ja pertany a Cambodja i el barquer no pot apropar-se me i els veiem de molt, mooolt lluny... La illa de Don Det es una mica una vergonya ja que la illa sencera s'ha convertit en un eixam de guesthouses i no queda ni rastre de pobles i gent local, pero la veritat es que les vistes des del costat de la posta de sol son molt boniques... I aixi arribo a cap d'any en companyia d'una parella d'Austria que he retrobat casualment, com acostuma a ser una constant en aquest viatge, en l'hostal de Don Khon i que havia conegut durant el trekking a Luang Nam Tha. Anem a una festa a Don Det amb musica en viu i foc a la vora del riu a la llum de la lluna plena... Perfect! Pero vaig a dormir aviat que els galls a les 5 del mati ja em desperten...
Nena hauran animalets però lo que expliques és tan idilic !!! m´encantaria poder estar allà amb tu. Suposo que la unió amb la natura és molt gran, això amb la expontanietat de la gent suposo que fa que tot sigui molt especial.
ResponderEliminarContinua disfrutant moltísim