Angkor, la ciutat de les mil cares...

En ruta de nou cap a Siem Reap el paissatge es forca bonic amb camps d'arros, alguns verds per variar (ja que fins ara els havia enganxat tots secs i no es el mateix!). Es un terreny amb molts aiguamolls que tambe aprofiten per cultivar nanufers.
A Siem Reap he pogut visitar els famosos temples d'Angkor. No son exactament com jo me'ls imaginava pero alguns d'ells son realment impressionants i bells. Hi ha temples esparcits per tot l'entorn d'Angkor, resultat de diversos reis que del segle VIII al XIII van fer prosperar l'imperi khmer desplacant la seva capital segons conveniencia amb el principal periode d'esplendor durant el segle XII quan Angkor arriba a tenir un mil.lio d'habitants i l'imperi ocupa part de Tailandia, Laos, Yunnan i el sud de Vietnam. D'aquesta epoca son Angkor Wat i Baion, els temples mes impressionants. El primer per la seva grandesa i riquesa escultural i el segon pel misteri que les seves famoses torres-cara d'Avalokistevara i el seu tracat laberintic li atorguen. Ta Phrom es tambe tota una experiencia en tan que els arqueolegs l'han deixat en el seu estat original (pero controlat) i esta essent devorat pels immensos arbres selvatics. D'altres temples-muntanya com Ta Keo o Pre Rup podrien ser talment piramides esglaonades maies (malgrat aquests ulls no les han vist mai...). En definitiva, que he disfrutat molt!!! Per cert que, a banda d'un parell, son tot temples hinduistes! Jo tenia la impressio que eren budistes... La ciutat de Siem Reap tambe m'ha agradat forca, tenint en compte la quantitat de turistes que acull... Pero, com tot a Cambodja, tambe te el seu costat negre amb nens venent i victimes de mines antipersona demanant tan pels carrers com a les entrades dels temples.

Despres de quatre dies a Siem Reap, torno a fer un viatget en barca fins a Battambang (que ja tenia mono!) A l'inici es molt bonic amb pobles flotants, preludi del que veure a Vietnam... Es increible tot el que es pot arribar a fer sobre de l'aigua! Absolutament tot: vivendes, escoles, botigues etc.! Pero a mesura que el riu es va estranyent i el barco lluita per no quedar-se encallat amb la vegetacio (uff!), el paisatge huma es torna mes fosc amb barques convertides en veritables txaboles flotants (altres viuen a la vora del riu amb nomes un plastic com a sostre!). Families senceres en barques diminutes i en molt mal estat que nomes viuen de la pesca i d'una aigua marronosa que nomes desitjo que no beguin!!! En fi, la realitat de la vida diaria a Cambodja que es tan dura com el que un es podria imaginar amb una poblacio molt jove, dominada per nens orfes i un sistema educatiu i sanitari d'allo mes precari des que els khmers rojos van pelar a tots els intel.lectuals del pais i no hi ha suficients mestres i metges per la poblacio!!! Ahir a Battambang, parlant amb una dona que porta un projecte de microcredits per una ONG francesa, em va sobtar sentir el qualificatiu de pais pobre no nomes a nivell economic sino tambe mental i huma... Suposo que el pais encara trigara a recuperar-se de les tragedies passades! Tot i que jo, ho he de confessar, ja comenco a pensar en el meu proper desti que tambe porta amb si connotacions de tragedia: Vietnam.