Com tot a la vida les segones vegades despres d'una primera increible, acostumen a decepcionar... Masses expectatives i il.lusions creades i comparacions que no deixen fluir, acceptar el que sorgeixi i viure-ho com una novetat. La meva primera experiencia de meditacio vipassana fou tan reveladora que esperava que aquesta m'aportes resultats similars. Pero com la tipica expressio del sud-est asiatic fa: same same but different (que de fet encara no se molt be d'on ve ni perque l'utilitzen tant aquests paisos), la veritat es que, malgrat ser el mateix tipus de meditacio, els dos monestirs tenen aproximacions molt diferents en la practica i en aquest darrer l'emfasis es posava en la quantitat mes que en la qualitat... L'important en Wat Ram Poeng era meditar el maxim d'hores possibles i la resta era secundari. Jo he fet de 6.30 hores el primer dia a 11 l'ultim pero hi havia gent que meditava diariament unes 13 o 14hores! Crazy! Personalment he comprovat que no per meditar mes, els beneficis son majors... I al final acabes una mica fart de tanta meditacio... Prefereixo la llibertat que oferia Doi Suthep i tambe crec que el curs era mes complert.
Dit aixo, pero, aquestes experiencies mai son negatives i tambe m'ha aportat molta calma i descobriments sobre mi mateixa. Aixo i haver conegut un grupet de gent super interessant, curiosament la majoria d'ells de parla hispana. La veritat es que crec que hem estat un grup nefast ja que no hem deixat de parlar ni un sol dia i el monjo que s'encarregava dels estrangers, a qui rapidament vam apodar "el poli", no parava de cridar-nos l'atencio fins a tal punt que l'ultim dia ens va dir que no calia que tornessim a aquest monestir si voliem meditar en un futur!!!
Al sortir vaig anar directament a fer-me un massatge tailandes i sopant amb el grupet de meditadors, un espanyol em van aconsellar molt una professora de massatge on ell va a aprendre'n i total que em vaig decidir i ahir vaig fer un curset de massatge i m'ha encantat! He descobert que no nomes m'agrada rebre'l sino tambe donar-lo (tot i que es complicat...) i que hi ha cursos molt bons tan aqui, a Chiang Mai, com a Bangkok que atorguen certificats oficials internacionals...
En definitiva, esta clar que haure de tornar a Tailandia tan per visitar les platges del sud amb mes temps, recarregar bateries al monestir com per seguir un d'aquests cursos de massatge que, no se sap mai, podrien ser-me d'utilitat en un futur...
Aixi s'acaba aquesta aventura de quatre mesets ja que ara ja soc a Bangkok on fare les ultimes compres i agafare el vol de tornada avui dimarts 2 de marc amb molta pena...
Ha sigut tota una experiència. Estic molt contenta que ho hagis viscut amb tota la teva
ResponderEliminarintensitat ,t´hagi agradat tant i hagis sigut molt feliç.
Aqui la teva família ja estem esperant per
veure´t i abraçarte ja que t´hem anyorat
molt i molt !!!!!!
Com sempre et dic, també envejo el teu
coratge però sobretot la teva gran qualitat humana que ens dones a tots els que t´envoltem i agrair el suport i carinyo i sobretot paciècia que tens amb mi !! No se que faria sense tú ( crec que soc una mica egoista ).
Segueix sempre així, però si pot ser a
Barcelona !!!
Demà ja ens veiem, el papa i la mama no poden esperar més per abraçarte .
Bon viatge de tornada a casa .