Ultims dies al Nord de Tailandia

Despres de l'euforia i flipada de l'experiencia monastica, he de confessar-vos que no tot van ser flors i violes i es que a nivell material la cosa va tenir els seus inconvenients: llevar-se a les 5 del mati amb mal d'ossos de dormir en un matalas al terra, menjar cada dia arros o nodles per esmorzar i dinar i sobretot intentar mantenir la ment a lloc, o sia, en l'ara i aqui enlloc del passat o el futur que es on normalment prefereix estar... Ah! I una paparra incrustada al meu cap durant dies fins que em vaig adonar del que era!!! Mad!!! Tanmateix la lucidesa i pau interior que s'assoleix en tan sols uns dies es increible i aquesta es una recompensa que no te preu... D'altra banda en aquest temple no eren massa estrictes ni controlaven massa als meditadors. Vull dir que varem acabar parlant, i trencant d'altres regles (jo, per exemple, feia migdiada... uuuh!). Al principi aixo em va decepcionar una mica pero crec que, en el fons es good, cadascu es prou responsable per saber fins on vol o pot arribar i podia anar al seu aire.
Ara ja en soc lluny tan fisica com mentalment. I es una mica dur veure tambe lo rapidament que aquests beneficis poden despareixer... Tot i aixi, ara ja tinc l'eina a utilitzar: la meditacio vipassana que m'agradaria continuar practicant. Es una meditacio molt complerta que engloba les quatre posicions principals de l'esser huma: estirat, dret, caminant i assegut. Jo he practicat sobretot les dues ultimes mes la meditacio estirat al llit abans de dormir. Quan es camina s'ha de posar tota l'atencio a la part baixa del cos (cames i peus) i es fan passes de manera molt lenta i concentrada en sis temps (aixecar el talo-aixecar la resta del peu-moure el peu endavant-abaixar una mica tot el peu-tocar amb la punta el terra-posar tota la planta del peu a terra) i amb una pausa entre cada posicio. Aixo, si ho proveu, veureu que requereix certa dosis d'equilibri que pot variar en funcio del moment del dia, i sobretot de l'estat de la ment i, en consequencia, les emocions. Immediatament despres de caminar es passa a la meditacio asseguda. La tecnica Vipassana consisteix en mantenir la ment ocupada i en el present no nomes a traves de la respiracio (com la majoria de tecniques meditatives) sino tambe gracies al recorregut pel cos de 28 punts meridians situats en zones estrategiques. Be, more or less aquesta es la meva visio del tema...
Aquests dies he estat a Pai, poble totalment occidental, molt laid back, amb hippies i trendy people que ha estat be de veure sobretot pel paissatge i les muntanyes que l'envolten (i tambe per aprofitar per atracar-me de menjar occidental!!!). Vaig visitar la cova mes gran de Tailandia amb moltes estalactites i estalagmites (i ratpenats tambe...) on vaig tenir una pega al relliscar i colpejar la camera que tenia a la ma! Ara el meu zoom no funciona, o sigui que la qualitat de les fotos a partir d'ara no tindra color! Sorry! En fi, una que es una mica patosa....
I ahir va ser molt bonic arribar a Akha Hill des de Chiang Rai (no val la pena) en una furgo descoberta drets al darrera passant per camins super drets per arribar en un poblet de cabanes (ok, es per turistes pero almenys te encant...) i passar el vespre asseguda a la "terrassa" (quatre canyes de bambu davant de la meva cabana, la que veieu a la foto!) gaudint de la vista, les muntanyes, i la vall a la llum de la lluna plena. Quin regal d'aniversari millor es pot desitjar!!! Avui he fet un trekking pero la veritat es que no ha estat massa esplendid. El que aqui anomenen selva es mes aviat bosc amb vegetacio tropical: plataners, pinyers (does it exist?), arbres de lichy i, sobretot, molt de bambu que utilitzen per construir les cases, per cuinar, per menjar etc. Pero be, ha estat divertit! Tambe per saber una mica mes de les tribus que habiten el nord de Tailandia, els habitants mes pobres del pais. He conegut una mica la cultura Akha (tribu originaria del Tibet) i he vist un poble Yuen (originaris de Xina) i un parell de Lisu (les nenes somrients de la foto ho son). Les plantacions de te i les cascades son especials!
Segurament dema vaig a Chiang Saen i al que anomenen Golden Triangle i despres ja agafo la barca fins a Luang Prabang a Laos que triga dos dies.
I'll tell you all about it... later... in Laos...